ENTRADA A PLAÇA

Hola Desmuntats!

La primera Gira del Grup es fa realitat.
Es una gira més aviat per rodar-nos en directe. De diners encara no podem parlar!

Com ha de ser, el grup s'ho pren seriosament i treballa molt als assajos. L'objectiu és fer les cançons pròpies ja estrenades l'any anterior i estrenar-ne alguna més.
Una altra novetat és la incorporació d'un pedal a la guitarra del Mikel per a donar una varietat de sons a les cançons. La resta de components prega perquè el peu del Mikel no posi l'efecte nº 80, just al costat del nº1, doncs és un so infernal!

Es la proba de foc per a l'Ariadna. Només amb un parell de mesos al grup ja es troba dalt de l'escenari tocant el baix i fent coros.

Ball de Gitanes al Casal de l'Aliança de Mataró (03.03.12)
Després de tot un dia muntant i fent probes de so, sopem i esperem el nostre torn. Es fa esperar però al final arriba el nostre moment. Abans de començar, ja estem contents només pel fet de fer el primer concert sobre un escenari "real", un teatre, i amb un equip i un tècnic de so de debò.
Entre el públic, uns quants familiars, amics i company@s capgrossos que ens fan costat en un punt d'inflexió a la nostra carrera.

Comencem amb un 5 de Desembre mogudet, amb ritme, a mode de declaració d'intencions de la formació.
La segona cançó és el Je t'aime d'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien. Ritme, sensualitat a la veu solista de la Pardo i el violí de la Salomó que sedueix! 
Just després, la primera sorpreseta: estrenem Esmorzar sobre l'Herba. El Xevi agafa la guitarra del Mikel i posa l'efecte nº 7 al pedal. El Mikel agafa els bongos i, junt amb el Fors al timbal, adornen la cançó amb una percussió notable.
Ara fem Je Veux de ZAZ, veritable cançó bandera del grup. Li donem un aire més proper amb les castanyoles de'n Marc!
Dedicada en especial al públic caprgròs present al Casal, sona l'ukelele del Xevi i fem un Pas a Pas amb ritme i sentiment. Acte seguit se senten càntics castellers a la platea....i ens demanen fer uns pilars!
My Life is a Dream, de la J.Pardo, és la segona estrena de la nit. A l'escenari, només la Pardo, l'Ari i el Mikel (i el seu pedal).
Comença suaument la veu i la percussió, s'incorpora el baix i a la segona roda la resta d'instruments. Només queda la il·lusió surt a escena, i el pedal fa de les seves! Davant de l'escenari, durant la cançó, la J.Salomó fa un ball molt maco!
Seguim amb uns Garrotins -a petició de l'organització. Alguns assistents s'animen a pujar a l'escenari i a fer unes quantes estrofes improvisades. Es el moment divertit del concert!

Després sona el Rox in the Box, cançó molt estimada pel David, el nostre tècnic avui. Sobresurt el solo de violí de la Júlia (Nostra)Bonamusa, 
Anem acabant amb un gran hit:Tecnoànsia. Té molts efectes del pedal, un megàfon, distorsions...Es un tema que agrada tocar molt al grup. El Mikel s'atreveix, per primera vegada a la seva vida, a fer un solo.
Volem acabar la nit amb un tequil·la, vull dir, amb Sal i Llimona. La rumbeta marca de la casa composada per la Pardo. Aquí el Marc marca el ritme al timbal, i el Mikel l'ajuda amb els bongos. Grans coros de l'Ariadna. La Salomó es posa rumbera i fa palmes d'acompanyament!
Com a bonus track repetim Tecnoànsia.


Ens acomiadem fent un brindis amb tequil·la i agraint els assistents i els organitzadors del Ball de Gitanes la seva paciència.
Ens ho hem passat molt bé i no hem sonat tan malament!!!


Diada del Local dels Capgrossos de Mataró (15.04.12)


Un mes més tard ens trobem a Can Capgròs. Volem fer el mateix repertori del Casal amb uns petits canvis. No fem els Garrotins ni Pas a Pas (la cançó preferida de la nostra vocalista) però a canvi toquem una versió molt especial dedicada a la  Canalla castellera: Enxaneta (B.Penalaba, E.Gadel).
Una altra novetat és la sortida en escena de la guitarra el·lèctrica del Mikel. Recuperada de l'oblit familiar, la guitarra té "solera" i ha estat posada a punt.




Després de la diada castellera i degut a l'amenaça de la pluja, hem de desmuntar l'escenari a l'exterior i muntar-lo a corre-cuita a l'interior del Cub. Com es demostrarà ben aviat, el cub difumina el so del concert. Llàstima! Avui que teníem llogat un bon equip de so...

El públic s'asseu per terra i ens dóna escalfor per seguir tocant.
En general no ho fem malament però el so ens desanima tot i que ens ho passem molt bé tocant "a casa"!
De tot s'aprèn i aquest era l'objectiu del Gira, no?


El grup, poc a poc, concert a concert, es va consolidant i segueix treballant per millorar. Sí, amics i amigues, som Intent Desmuntat!!

Salut i Bona Música!
M.Cano

Rox In The Box, Carving the Mountains

Anunci Concert 3 de Març 2012, Casal Aliança de Mataró, "Ball de Gitanes"

http://www.tribunamaresme.com/edicions-anteriors/
Tribuna Maresme, número Març, pàg 21

NOVA TEMPORADA...NOUS REPTES....NOVA BAIXISTA!

Ei, Desmuntats!

Situem-nos: som a primers de 2012 i el Grup es marca noves fites: trobar baixista, fer un repertori propi, millorar musicalment, fer alguns concerts, pensar en el futur, moure'ns per les xarxes....

PER FI TENIM BAIXISTA!
Després d'esgotar la via del contrabaix (es veu que no és un instrument gaire o gens comú) i tot haver estat a punt d'incorporar-ne un, passem al Pla B.
Efectivament, la nostra musa, vull dir la nostra Júlia Salomó Bonamusa - violinista, ballarina, acròbata, etc. - resulta que coneix algú que toca el baix. Ens posem d'acord en els termes del contracte ( 0€ a repartir entre 6 persones = 0 €) i comencem a fer-li el càsting corresponent.
Com ja heu pogut comprovar, som un grup bàsicament dedicat a fer càstings. Ah, sí, i de tant en tant fem música!

L'Ariadna

El nou fitxatge es diu Ariadna i s'incorpora amb moltes ganes.
Els membres (léase aquí "components") masculins del Grup li fan bromes donada la seva curta edat.
Evidentment, tenim l'autorització escrita dels seus pares per poder portar-la de gira per antros de mala mort [bé, ja veurem què diuen quan arribi el moment!].

A més de tocar el baix, li agrada els Manga, toca la guitarra, composa....resumint, un bon fitxatge!




REPERTORI PROPI
Una vegada fet el primer concert, ens adonem que la veritable emoció de fer música no és versionar sinó crear. Jurem davant Déu que mai més tocarem Manel -llevat versions "castelleres", és clar- i ens centrem en les propostes que tenim.

L'Amat, no se sap ben bé perquè, resulta que composa bones cançons, tant per la lletra com per la melodia. Es un Georgi Dann en potència! Vull dir, que fa cançons que s'enganxen al moment sense caure en el rotllo simple i fàcil.
Després de 5 de Desembre, ens presenta un tema tranquil titulat Esmorzar sobre l'herba. Dies després arriba amb Només queda la il·lusió i, poc després, amb el Hit de l'any, Tecnoànsia. No donarem gaires detalls per ara però direm que a una de les 3 hi ha un ball per part de la Nostramusa, en una altra 2 percussions diferents i, en una altra, una sèrie d'efectes que freguen la psicodèl·lia.

Per la seva banda, la Júlia Pardo, cantant principal i compositora excel·lent, ens presenta una bateria de propostes que han de seguir al seu gran Sal i Llimona rumbero. Alguns títols són My Life is a Dream, Pensa-hi, The Girl of the Red Bus.

L'Ari ens toca una cançó pròpia que segurament prepararem més endavant i el Mikel diu que està composant un tema ("que no segueixen la lògica dels acords i escales convencionals", en paraules del Xevi).

Com veieu, la nova temporada porta nova empenta, nous temes, i es comença a perfilar un nou repertori. No obstant, el grup ha de mantenir algunes versions fins tenir un repertori del tot propi. Abandonat Manel, el grup      es decanta per seguir tocant temes com Je veux (ZAZ) com a bandera d'ID, Je T'aime (A.Roig) i Rox in the Box (The Decemberists). Tots 3 els fan seus i sonen diferents a l'original. Cal gaudir-los perquè tot apunta que aquest serà l'últim any de tocar-los!

CREIXEMENT MUSICAL
Els ID (Intent Desmuntat, no confondre amb aquests yogurines yankis http://www.youtube.com/watch?v=S6XnbzyxW5Q) estan creixent dia a dia. Com a grup i com a músics individuals.
En efecte, si algú s'ho pogués mirar des de fora estaria d'acord en això.

Com a grup, s'ha agafat certa metodologia per assajar: l'Amat i la Pardo són qui ara per ara tenen la inspiració de composar, l'Amat és l'encarregat de posar-li els acords exactes a qualsevol cançó,  el Mikel fa les còpies de les partitures, la Salomó introdueix la dansa al grup i busca melodies amb el violí, l'Ari....bé, acaba d'aterrar i prou feina té amb aprendre's les cançons!

Com a músics, també.
Altres exemples són: la recerca del Marc d'incorporar nous sons a la percussió (bongos, darbouka, pandereta, castanyoles); la introducció del pedal per part del Mikel (això enriqueix els sons del grup) i començar a treballar els solos i puntejats; les propostes del Xavi, Salomó i Pardo per provar noves coses,...

En general, els assajos són més àgils. Es treballa a casa més que l'any passat i arribem a assaig amb els temes/propostes treballades.

I això es nota. I molt.

CONCERTS
Des del principi, l'Amat expressa el seu desig de fer milions de concerts i començar a moure'ns pels escenaris. Dit i fet.
Com és periodista i té contactes, ràpidament ens aconsegueix els primers concerts. Ball de Gitanes al Casal de l'Aliança de Mataró (03.03.12), Diada del Local dels Capgrossos de Mataró (15.04.12), Casa de Les Esmandies  (Festa del Barri, 17.06.12, Mataró) i els que vindran després.

Donat que tenim més d'un concert, decidim que estem "de gira" i per tant li hem de posar un nom. El nom escollit és "Entrada a Plaça" per mantenir el nostre vincle amb el món casteller i festiu.
Aquest és el cartell del primer concert:

EL FUTUR....PASSA PER LES XARXES
La bona marxa dels assajos, la incorporació de l'Ariadna, el fet que seguim tenint noves propostes de cançons pròpies, els primers concerts ja tancats....tot ens porta a pensar que potser sí podem ser un grup amb perspectives.
Comencem a pensar en temes legals, a buscar un logo pel grup, i decidim que ens hem de moure també per les xarxes per tal d'arribar a la gent.
En aquest sentit, es crea @id_power a Twitter, una pàgina pública al Facebook Intent Desmuntat i ens plantegem fòrmules per fer-nos més presents.

Fins i tot comencem a gravar els assajos amb una Tablet!!!!


En fi, Desmuntats, no ens deixeu de seguir perquè donarem molta guerra!
Salut i Música!!!
(M.Cano)

PRIMER ANY DE VIDA...PRIMER CONCERT

Hola, Desmuntats!

Ha passat molt de temps des de l'últim post però, per dir-ho d'alguna manera, hem preferit centrar-nos en la música!
D'ençà la tornada de vacances d'estiu - molt llunyana ja!- a Intent Desmuntat hi ha hagut molts canvis.
Som un grup que encara es busca a si mateix, en estil, en concepte i, també, en components.

El darrer tram de l'any passat encara vam gaudir de la col·laboració del Pol Bassa (ALQB) fins el concert de Fi de Temporada a Can Capgròs del 19 de Novembre 2011.
La Míriam va començar una nova etapa artística amb els companys d'Alaquieta. Es normal, ella és una rockera de cos i ànima i ALQB li dóna la canya que necessita!

Va arribar la Júlia Pardo, Passerella, capgrossa i a vegades estudiant del TCN. Com ja haureu pogut comprovar té una gran  veu i a més composa cançons i toca la guitarra "rumbera". D'ella és "Sal i llimona", estrenada al concert de Fi de Temporada.

Tot i anar curt de temps, i tot els intents del grup de trobar un/a contrabaixista  (n'hi ha tan poquets!), el Pol es va comprometre a ajudar-nos pel concert esmentat abans.
La Júlia - lletres a la vista - va anar agafant el nostre ritme i va arribar a punt pel concert.
Els altres, assaig rera assaig, vam anar millorant i compenetrant-nos més encara.

Arribat el dia, la pluja ens va obligar a improvisar un escenari a dins del local. Tot amb l'ajuda del Marc Adell, tècnic del concert. Comença la festa, estem nerviosos però amb ganes de començar i de treure'ns-ho de sobre! Després de les quaranta mil proves de so, arriba el moment esperat de la nostra estrena i per fi Intent Desmuntat es presenta en societat, i ho fem en el millor marc possible, a Can Capgròs!

Amb un repertori basat en versions de Manel, ZAZ, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, The Decemberists, Els Pets... també ens arrisquem a presentar "5 de Desembre", un gran tema composat pel Xevi A. i "Sal i Llimona", de la Pardo.


Com ens trobem en un ambient casteller, també versionem l'"Aniversari" dels Manel, això sí, amb lletra "castellera".

El concert va anar prou bé -sense cap gran cagada ni tomàquets per l'aire ni res- i fins i tot ens llencem a la piscina versionant "Boig per tu" (només guitarra i veu). Estem tan contents que repetim "Je Veux" de ZAZ per tancar el concert.

Tot va anar rodat. Prou bé com a primera experiència en directe.
En vam aprendre força i creiem que ara podem enfocar els directes amb una altra visió.

Acomiadat el Pol amb honors, el grup començava un nou període per trobar un/a baixista nou/va...

(M.Cano)

Retorn de vacances

La “cosa” apunta maneres. Després de les merescudes vacances – merescudes pel que fa a d’altres aspectes de la nostra vida, en quant al grup de moment no és que en necessitéssim gaires – hem tornat a l’activitat aquest diumenge 28 d’agost i per primera vegada hem pogut comptar amb un baix endollat. El magnífic Pol Bassa, que per ser baix és bastant alt, s’ha presentat a l’assaig amb ampli i, tot i que algunes cançons eren desconegudes per a ell, quan encertava la nota tot sonava de meravella, més “a grup”, com m’agrada dir. Sens dubte en Pol és l’imprescindible, sense baix i no tenint tampoc bateria més que un grup de pop-folk semblàvem quatre “cumbes” que no tenien res millor a fer un diumenge a la tarda. Segurament per això ja ens anava bé assajar a les escales del local..

Però no, en aquest cas res d’escales ni taules de bar ni mosquits tigres, ja que per fi hem pogut tornar a entrar al temple dels músics, la sala dels grallers (no entenc per què el corrector de Word subratlla la paraula ‘grallers’, això és discriminació cap a la cultura catalana), on ara mateix hi assagem quatre bandes! Aviat hi haurà més músics que castellers pel local dels Capgrossos... (per cert, la paraula ‘Capgrossos’ també la subratlla, més discriminació). En Marc ha obert les seves cames llarguerudes sobre el “cajón” fins que el cul li ha tocat la part superior de l’instrument i hi acabat seient. El guapo de la banda va agafant el ritme de les diverses cançons, algunes de les quals també eren desconegudes per a ell fins fa ben pocs dies, i fins i tot li hem sentit la veu cantant “Cuerpo de mujer”. El líder, en Miquel, acabat d’arribar de la Vuelta Ciclista, i un servidor – que podria ser el líder si no hi hagués líder – són els únics que no han fallat a cap assaig i per tant són els que millor se saben els temes, però tot i així haurem de treballar molt els tempos, les pauses, les diferents combinacions entre els instruments de corda... Temps al temps.

De fet, d’assaig “seriós” del tot encara no n’hem fet cap. Aquest diumenge va ser baixa de darrera hora la noia del grup, la Míriam, per una estranya afonia – pensem que més aviat va tenir atac de gelosia i va fer vaga perquè un dia d’aquests, no sé quin, vindrà una altra noia a la banda, una violinista -, i en Robert... on és? Sembla ser que té molta feina darrerament i que està més pendent de tocar altres bongos pel món (que per alguna cosa és l’intel·ligent de la banda). Però tot i així semblava que la cosa començava a sonar, que a més a més hi havia ganes i la gent s’ho passava bé, i propostes com les de fer un petit concert durant la festa de final de temporada castellera van ser rebudes amb certa acceptació. Fins ens vam atrevir a enregistrar en vídeo un parell de cançons que, això sí, més val que de moment no entrin a la xarxa i siguin material reservat.

I què hem tocat? Doncs més o menys aquest ha estat el repertori:

- El gran salt

- Al mar

- Cuerpo de mujer

- No tornaràs

- Je veux

- Terra trencada (comença a sonar bé!)

- Je t’aime (estrena! Amb una proposta d’arranjaments que a veure si els hi colo...)

- i per petició reiterada del baixista, “Pas a pas, pis a pis” i “Nouvingut”.

PD: Poques hores després de l’assaig, el Facebook del grup bull de noves propostes de cançons i en Cano anuncia que s’ha fet amb una guitarra electrificada.

Xavier Amat

(co-líder)

ID on fire!!


A les xarxes, el Valverde ha retocat el primer video de "Pas a Pas" i el resultat és boníssim:

Operació "LES SANTES"

Doncs, sí.
El Grup s'ha marcat com a objectiu immediat fer alguna cosa per esperonar la Colla de cara a reeditar la Torre de Nou, per Santes, a casa nostra. I de pas, per presentar-se en societat !

El Mikel - que s'avorreix a la feina - va probar un dia canviar la lletra d'Aniversari (Manel) i posar-hi temàtica castellera. Des de llavors, ja n'ha destrossat unes quantes!

La qüestió és que la resta de components, que molt de música no deuen saber doncs comparteixen grup amb aquest paio, han acceptat la idea per ser, al menys, original. Després de canviar la lletra quaranta vegades (tothom tenia alguna cosa a dir, com ha de ser!), després d'encaixar amb calçador algunes frases, després de perfilar quin tipus d'història volíem explicar...el 14 de juliol es dóna per bona la última versió, més que res perquè la Míriam, el Xevi, el David Valverde (tècnic convidat) i el Mikel es troben als estudis de Ràdio Mataró per grabar-la.
Ja no hi ha temps per res.

La grabació va presentar uns quants reptes i alguns problemes: la música comprada per Internet a un Karaoke virtual no es podia posar al PC de la Ràdio, així que totes les grabacions de veu es van fer sentint la música al mòbil del Mikel; molt professional!

El repte majúscul, però, va ser evidentment aconseguir una grabació de veu acceptable per arriscar-nos a "presentar-nos en societat". Malgrat la dificultat en aconseguir el to adequat, i malgrat els problemes de respiració que la cançó representa, amb un parell de probes n'hi va haber prou (bàsicament perquè quedava palés que no ho podríem millorar!). La veritat és que el Mikel, com a mínim, va quedar satisfet amb una cosa: es canta millor amb micro que "a pelo" !!! Havia descobert Amèrica, quin tio!

Cap el final de la grabació, el Xevi i la Míriam es van animar a intentar-ho -suposo que per intentar millorar l'evidentement millorable. La experiència va ser molt positiva i ambdos van descobrir que no era tan senzill com  es veia des de fora!! Especial menció a la passió que hi posa en Xevi a l'hora d'interpretar.
Amb la Míriam vam riure tots molt: no es que canti malament, és que no se sabia la melodia original i, és clar, no havia manera d'encaixar les frases "obtuses" d'el Mikel !!!

De totes maneres tot va quedar enregistrat a la espera que el David es traiés de la màniga allò de "una frase aquí, uns cors allà...aquí tallo, allà enganxo...", ja sabeu, aquelles coses que diuen que fan els tècnics.
Per cert, també va quedar grabat una mena de cor que el Xevi va fer en clara referència als càntics de l'any passat, de Vilafranca.

Que com va quedar tot plegat? Doncs encara no ho sabem...
Mentres, aquí us deixem la lletra:

ANIVERSARI

La plaça ja s'ha omplert………els castellers han sortit,

Aplaudien els grans, els petits i el jovent,

tots, alhora, agrupats en un únic crit:

que la facin aquí....que la facin aquí !!!!

I tu, nerviosa, com sempre just abans de qualsevol actuació

Has… tancat els ulls.... i has apretat les mans...molt fort :

« Quarts….Quints…Sisens..…Dosos…....i el cim !!! »

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig

Vilafranca ens espera i alguns dels amics

T’enfocaven amb càmeres de retratar

Una veu comentava ai, què guapa està!

jo en el fons de la plaça esperava amb la resta, decidits,

A trobar el caminet adecuat per-no-fer-nos petits, petits…

Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.

Però un cop ben decidits a tirar el pla endavant

Fem un Tres que és de luxe i un Quatre clavat

Ens preparem amb prudència per un entramat

De Crosses,Agulles…Formatgets, Laterals

Tanquem pinya, en silenci observem com arriben els més petits

Sonen gralles, Amunt Capgrossos, serà avui !!!

Just a temps que no ens cridi el « collons »  de l’Enric

I escalar les esquenes, finet i pel mig

I falcar el peu esquerre en un descosit

I arribar-li a la espatlla, a l’Acotxador

I agafar un pelet d’aire, i amb un saltiró

Enganxar-li la faixa i impulsar-te en un últim salt final

I accedir al teu desig travessant la paret de l’eternitat

Ara un peu, ara l’altre, ara el cap, ara el braç!!!

I ja dins del desig, disfrutar de l’ambient

Repartir molts petons entre tota la gent

I amb maneres de colla, humil però molt gran

Començar a baixar els Dosos, i amb autoritat

Descarregar a la tercera la nostra Torre, per Tots Sants

Tocar el entre tots treballant pis a pis…pas a pas

I amb els pares i amics ara hem de celebrar!!

I en el núvol de somnis, que tens a l’abast

I entre d’altres que espero, també han d’arribar

Agafar un carreró que m’apropi al Local

O anar-hi en comparsa pels carrers pricipals

Reunir-nos tots junts i per fi, relaxar-me, celebrant

El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui, que ens fem grans

MENTRE AL CEL UNA  ESTRELLA ENS ESTA ILUMINANT

I aquí un parell de vídeos de la grabació:
Mikel fent probes, RMataró 14/7/11
Míriam&Xevi. RMataró 14/0711

Moltes gràcies al David i Ràdio Mataró per la seva ajuda. Algun dia podran dir que hi eren la primera vegada que Intent Desmuntat va grabar un single (tot i que la cara del David no era precisament d'estar gaudint !).

***



Uns dies abans, però, el Mikel anava darrera una idea: fer un vídeo d'aquesta cançó.
La manca de temps i la proximitat de la Festa Major ho feien impossible.

Els components, però, van arribar a una mena d'acord verbal: si es feia la Torre per Santes, es comprometien a fer aquest vídeo lligant imatges de Vilafranca i Pl. Sta. Anna.

Aquí us deixem un fragment del script inicial, amb la lletra encara no definitiva:

                                         (...)

1^er plànol enxaneta contenta saludant a tothom des de dalt el castell i repartint petons (càmara lenta)

I ja dins del desig disfrutar de l’ambient,

repartir molts petons entre tota la gent       

Imatges descarregant la Torre

i amb maneres de colla humil però molt gran

començar a baixar els dosos i amb autoritat,

descarregar a la tercera la nostra torre, per Tots Sants

Imatges 1er assaig manilles (flaixback) o d’un altre assaig

Tocar el cel entre tots treballant pis a pis....pas a pas         

L’Elena pujada a hombros a Vilafranca, cridant i cel·lebrant (vídeo Pally)

i amb els pares i els amics ho anem a celebrar

                                          (...)

Per altra banda, el Grup torna a quedar per assajar diumenge pròxim amb la il·lusió de ser-hi tots i seguir "matxacant" les cançons.
Per cert, us recordeu que vam probar el Pol B. com a baixista? Doncs el tio es presenta amb el baix però resulta que no es pot connectar   !!!!

Bé, crec que tot i així el donem per bo i el deixem gaudir del gran privilegi que és tocar amb nosaltres... JAJAJAJAJAJAJA !!!!

Apa, canalla....Salut, Kastells i ID !!!!!
(M.Cano)

PS Dies després, el David es curra un vídeo per a poder difondre la cançó al Facebook.
Aquesta és la primera versió: