Retorn de vacances

La “cosa” apunta maneres. Després de les merescudes vacances – merescudes pel que fa a d’altres aspectes de la nostra vida, en quant al grup de moment no és que en necessitéssim gaires – hem tornat a l’activitat aquest diumenge 28 d’agost i per primera vegada hem pogut comptar amb un baix endollat. El magnífic Pol Bassa, que per ser baix és bastant alt, s’ha presentat a l’assaig amb ampli i, tot i que algunes cançons eren desconegudes per a ell, quan encertava la nota tot sonava de meravella, més “a grup”, com m’agrada dir. Sens dubte en Pol és l’imprescindible, sense baix i no tenint tampoc bateria més que un grup de pop-folk semblàvem quatre “cumbes” que no tenien res millor a fer un diumenge a la tarda. Segurament per això ja ens anava bé assajar a les escales del local..

Però no, en aquest cas res d’escales ni taules de bar ni mosquits tigres, ja que per fi hem pogut tornar a entrar al temple dels músics, la sala dels grallers (no entenc per què el corrector de Word subratlla la paraula ‘grallers’, això és discriminació cap a la cultura catalana), on ara mateix hi assagem quatre bandes! Aviat hi haurà més músics que castellers pel local dels Capgrossos... (per cert, la paraula ‘Capgrossos’ també la subratlla, més discriminació). En Marc ha obert les seves cames llarguerudes sobre el “cajón” fins que el cul li ha tocat la part superior de l’instrument i hi acabat seient. El guapo de la banda va agafant el ritme de les diverses cançons, algunes de les quals també eren desconegudes per a ell fins fa ben pocs dies, i fins i tot li hem sentit la veu cantant “Cuerpo de mujer”. El líder, en Miquel, acabat d’arribar de la Vuelta Ciclista, i un servidor – que podria ser el líder si no hi hagués líder – són els únics que no han fallat a cap assaig i per tant són els que millor se saben els temes, però tot i així haurem de treballar molt els tempos, les pauses, les diferents combinacions entre els instruments de corda... Temps al temps.

De fet, d’assaig “seriós” del tot encara no n’hem fet cap. Aquest diumenge va ser baixa de darrera hora la noia del grup, la Míriam, per una estranya afonia – pensem que més aviat va tenir atac de gelosia i va fer vaga perquè un dia d’aquests, no sé quin, vindrà una altra noia a la banda, una violinista -, i en Robert... on és? Sembla ser que té molta feina darrerament i que està més pendent de tocar altres bongos pel món (que per alguna cosa és l’intel·ligent de la banda). Però tot i així semblava que la cosa començava a sonar, que a més a més hi havia ganes i la gent s’ho passava bé, i propostes com les de fer un petit concert durant la festa de final de temporada castellera van ser rebudes amb certa acceptació. Fins ens vam atrevir a enregistrar en vídeo un parell de cançons que, això sí, més val que de moment no entrin a la xarxa i siguin material reservat.

I què hem tocat? Doncs més o menys aquest ha estat el repertori:

- El gran salt

- Al mar

- Cuerpo de mujer

- No tornaràs

- Je veux

- Terra trencada (comença a sonar bé!)

- Je t’aime (estrena! Amb una proposta d’arranjaments que a veure si els hi colo...)

- i per petició reiterada del baixista, “Pas a pas, pis a pis” i “Nouvingut”.

PD: Poques hores després de l’assaig, el Facebook del grup bull de noves propostes de cançons i en Cano anuncia que s’ha fet amb una guitarra electrificada.

Xavier Amat

(co-líder)

ID on fire!!


A les xarxes, el Valverde ha retocat el primer video de "Pas a Pas" i el resultat és boníssim: