La “cosa” apunta maneres. Després de les merescudes vacances – merescudes pel que fa a d’altres aspectes de la nostra vida, en quant al grup de moment no és que en necessitéssim gaires – hem tornat a l’activitat aquest diumenge 28 d’agost i per primera vegada hem pogut comptar amb un baix endollat. El magnífic Pol Bassa, que per ser baix és bastant alt, s’ha presentat a l’assaig amb ampli i, tot i que algunes cançons eren desconegudes per a ell, quan encertava la nota tot sonava de meravella, més “a grup”, com m’agrada dir. Sens dubte en Pol és l’imprescindible, sense baix i no tenint tampoc bateria més que un grup de pop-folk semblàvem quatre “cumbes” que no tenien res millor a fer un diumenge a la tarda. Segurament per això ja ens anava bé assajar a les escales del local..
Però no, en aquest cas res d’escales ni taules de bar ni mosquits tigres, ja que per fi hem pogut tornar a entrar al temple dels músics, la sala dels grallers (no entenc per què el corrector de Word subratlla la paraula ‘grallers’, això és discriminació cap a la cultura catalana), on ara mateix hi assagem quatre bandes! Aviat hi haurà més músics que castellers pel local dels Capgrossos... (per cert, la paraula ‘Capgrossos’ també la subratlla, més discriminació). En Marc ha obert les seves cames llarguerudes sobre el “cajón” fins que el cul li ha tocat la part superior de l’instrument i hi acabat seient. El guapo de la banda va agafant el ritme de les diverses cançons, algunes de les quals també eren desconegudes per a ell fins fa ben pocs dies, i fins i tot li hem sentit la veu cantant “Cuerpo de mujer”. El líder, en Miquel, acabat d’arribar de la Vuelta Ciclista, i un servidor – que podria ser el líder si no hi hagués líder – són els únics que no han fallat a cap assaig i per tant són els que millor se saben els temes, però tot i així haurem de treballar molt els tempos, les pauses, les diferents combinacions entre els instruments de corda... Temps al temps.
De fet, d’assaig “seriós” del tot encara no n’hem fet cap. Aquest diumenge va ser baixa de darrera hora la noia del grup, la Míriam, per una estranya afonia – pensem que més aviat va tenir atac de gelosia i va fer vaga perquè un dia d’aquests, no sé quin, vindrà una altra noia a la banda, una violinista -, i en Robert... on és? Sembla ser que té molta feina darrerament i que està més pendent de tocar altres bongos pel món (que per alguna cosa és l’intel·ligent de la banda). Però tot i així semblava que la cosa començava a sonar, que a més a més hi havia ganes i la gent s’ho passava bé, i propostes com les de fer un petit concert durant la festa de final de temporada castellera van ser rebudes amb certa acceptació. Fins ens vam atrevir a enregistrar en vídeo un parell de cançons que, això sí, més val que de moment no entrin a la xarxa i siguin material reservat.
I què hem tocat? Doncs més o menys aquest ha estat el repertori:
- El gran salt
- Al mar
- Cuerpo de mujer
- No tornaràs
- Je veux
- Terra trencada (comença a sonar bé!)
- Je t’aime (estrena! Amb una proposta d’arranjaments que a veure si els hi colo...)
- i per petició reiterada del baixista, “Pas a pas, pis a pis” i “Nouvingut”.
PD: Poques hores després de l’assaig, el Facebook del grup bull de noves propostes de cançons i en Cano anuncia que s’ha fet amb una guitarra electrificada.
Xavier Amat
(co-líder)
ID on fire!!
A les xarxes, el Valverde ha retocat el primer video de "Pas a Pas" i el resultat és boníssim:
Doncs, sí.
El Grup s'ha marcat com a objectiu immediat fer alguna cosa per esperonar la Colla de cara a reeditar la Torre de Nou, per Santes, a casa nostra. I de pas, per presentar-se en societat !
El Mikel - que s'avorreix a la feina - va probar un dia canviar la lletra d'Aniversari (Manel) i posar-hi temàtica castellera. Des de llavors, ja n'ha destrossat unes quantes!
La qüestió és que la resta de components, que molt de música no deuen saber doncs comparteixen grup amb aquest paio, han acceptat la idea per ser, al menys, original. Després de canviar la lletra quaranta vegades (tothom tenia alguna cosa a dir, com ha de ser!), després d'encaixar amb calçador algunes frases, després de perfilar quin tipus d'història volíem explicar...el 14 de juliol es dóna per bona la última versió, més que res perquè la Míriam, el Xevi, el David Valverde (tècnic convidat) i el Mikel es troben als estudis de Ràdio Mataró per grabar-la.
Ja no hi ha temps per res.
La grabació va presentar uns quants reptes i alguns problemes: la música comprada per Internet a un Karaoke virtual no es podia posar al PC de la Ràdio, així que totes les grabacions de veu es van fer sentint la música al mòbil del Mikel; molt professional!
El repte majúscul, però, va ser evidentment aconseguir una grabació de veu acceptable per arriscar-nos a "presentar-nos en societat". Malgrat la dificultat en aconseguir el to adequat, i malgrat els problemes de respiració que la cançó representa, amb un parell de probes n'hi va haber prou (bàsicament perquè quedava palés que no ho podríem millorar!). La veritat és que el Mikel, com a mínim, va quedar satisfet amb una cosa: es canta millor amb micro que "a pelo" !!! Havia descobert Amèrica, quin tio!
Cap el final de la grabació, el Xevi i la Míriam es van animar a intentar-ho -suposo que per intentar millorar l'evidentement millorable. La experiència va ser molt positiva i ambdos van descobrir que no era tan senzill com es veia des de fora!! Especial menció a la passió que hi posa en Xevi a l'hora d'interpretar.
Amb la Míriam vam riure tots molt: no es que canti malament, és que no se sabia la melodia original i, és clar, no havia manera d'encaixar les frases "obtuses" d'el Mikel !!!
De totes maneres tot va quedar enregistrat a la espera que el David es traiés de la màniga allò de "una frase aquí, uns cors allà...aquí tallo, allà enganxo...", ja sabeu, aquelles coses que diuen que fan els tècnics.
Per cert, també va quedar grabat una mena de cor que el Xevi va fer en clara referència als càntics de l'any passat, de Vilafranca.
Que com va quedar tot plegat? Doncs encara no ho sabem...
Mentres, aquí us deixem la lletra:
ANIVERSARI
La plaça ja s'ha omplert………els castellers han sortit,
Aplaudien els grans, els petits i el jovent,
tots, alhora, agrupats en un únic crit:
que la facin aquí....que la facin aquí !!!!
I tu, nerviosa, com sempre just abans de qualsevol actuació
Has… tancat els ulls.... i has apretat les mans...molt fort :
« Quarts….Quints…Sisens..…Dosos…....i el cim !!! »
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
Vilafranca ens espera i alguns dels amics
T’enfocaven amb càmeres de retratar
Una veu comentava ai, què guapa està!
jo en el fons de la plaça esperava amb la resta, decidits,
A trobar el caminet adecuat per-no-fer-nos petits, petits…
Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.
Però un cop ben decidits a tirar el pla endavant
Fem un Tres que és de luxe i un Quatre clavat
Ens preparem amb prudència per un entramat
De Crosses,Agulles…Formatgets, Laterals
Tanquem pinya, en silenci observem com arriben els més petits
Sonen gralles, Amunt Capgrossos, serà avui !!!
Just a temps que no ens cridi el « collons » de l’Enric
I escalar les esquenes, finet i pel mig
I falcar el peu esquerre en un descosit
I arribar-li a la espatlla, a l’Acotxador
I agafar un pelet d’aire, i amb un saltiró
Enganxar-li la faixa i impulsar-te en un últim salt final
I accedir al teu desig travessant la paret de l’eternitat
Ara un peu, ara l’altre, ara el cap, ara el braç!!!
I ja dins del desig, disfrutar de l’ambient
Repartir molts petons entre tota la gent
I amb maneres de colla, humil però molt gran
Començar a baixar els Dosos, i amb autoritat
Descarregar a la tercera la nostra Torre, per Tots Sants
Tocar el entre tots treballant pis a pis…pas a pas
I amb els pares i amics ara hem de celebrar!!
I en el núvol de somnis, que tens a l’abast
I entre d’altres que espero, també han d’arribar
Agafar un carreró que m’apropi al Local
O anar-hi en comparsa pels carrers pricipals
Reunir-nos tots junts i per fi, relaxar-me, celebrant
El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui, que ens fem grans
Moltes gràcies al David i Ràdio Mataró per la seva ajuda. Algun dia podran dir que hi eren la primera vegada que Intent Desmuntat va grabar un single (tot i que la cara del David no era precisament d'estar gaudint !).
***
Uns dies abans, però, el Mikel anava darrera una idea: fer un vídeo d'aquesta cançó.
La manca de temps i la proximitat de la Festa Major ho feien impossible.
Els components, però, van arribar a una mena d'acord verbal: si es feia la Torre per Santes, es comprometien a fer aquest vídeo lligant imatges de Vilafranca i Pl. Sta. Anna.
Aquí us deixem un fragment del script inicial, amb la lletra encara no definitiva:
(...)
1er plànol enxaneta contenta saludant a tothom des de dalt el castell i repartint petons (càmara lenta)
I ja dins del desig disfrutar de l’ambient,
repartir molts petons entre tota la gent
Imatges descarregant la Torre
i amb maneres de colla humil però molt gran
començar a baixar els dosos i amb autoritat,
descarregar a la tercera la nostra torre, per Tots Sants
Imatges 1er assaig manilles (flaixback) o d’un altre assaig
Tocar el cel entre tots treballant pis a pis....pas a pas
L’Elena pujada a hombros a Vilafranca, cridant i cel·lebrant (vídeo Pally)
i amb els pares i els amics ho anem a celebrar
(...)
Per altra banda, el Grup torna a quedar per assajar diumenge pròxim amb la il·lusió de ser-hi tots i seguir "matxacant" les cançons.
Per cert, us recordeu que vam probar el Pol B. com a baixista? Doncs el tio es presenta amb el baix però resulta que no es pot connectar !!!!
Bé, crec que tot i així el donem per bo i el deixem gaudir del gran privilegi que és tocar amb nosaltres... JAJAJAJAJAJAJA !!!!
Apa, canalla....Salut, Kastells i ID !!!!!
(M.Cano)
PS Dies després, el David es curra un vídeo per a poder difondre la cançó al Facebook.
Aquesta és la primera versió:
Doncs un dia de Maig del 2011 el Mikel li comenta al Xevi que està pensant en fer un concert d'Ismael Serrano, llavors el Xevi li diu al Mikel que li agrada l'Ismael, que ell també toca la guitarra i....l'ukelele!!!!
Es clar, llavors el Mikel -que el concert d'Ismael tampoc és que el portés gaire per la mà- li diu al Xevi que quedaria bé un ukelele en alguna cançó...
Poc després el Mikel té una "gran idea":
- Per què no toquem cançons dels Manel?, proclamà.
- Guai, li semblà al Xevi, que es mor de ganes de tocar l'ukelele.
- Però podríem canviar-li la lletra i parlar de castells, no?, Mikel dixit.
- Ei, doncs sí!!!, va exclamar l'Amat..
La cosa va anar així més o menys.
A tot això, el Robert Rodríguez (famós al món sencer per fer de Baix als castells de Nou dels Capgrossos, i no per fer pelis amb el Tarantino), afirma que li agrada la mateixa música que als altres i que, oh Déu del cel, TOCA ELS BONGOS!!!
Doncs, ja està fet: d'aquí surt un grup de música sí o sí!!!!
Dit i fet.
Els tres "rockeros" comencen a perfilar al pati casteller després d'assaig un possible repertori (molt basat encara en els Manel) i el Xevi, periodista de mena i amb bons contactes arreu del país, organitza la part logística i de relacions externes.
Demanem l'autorització pertinent al President de la Colla per fer ús de la sala de música, quadrem agenda amb l'Adell -el nostre company casteller i músic d'Alaquieta Band-, i ja ens veiem els tres un dissabte maltractant guitarres, ukelele i bongos fins altes hores de la nit.
Resultat? Doncs que potser sí podem fer alguna cosa mig seriosa!
Amb el pas dels dies i d'assaigs castellers, poc a poc el Marc - antic col·laborador d'Alaquieta- mostra el seu interés per tan brillant projecte. Després dels dubtes inicials -no ens denunciaran els companys músics, no?- ens confessa que sap tocar el caixó flamenc i una mica el saxo.
"Pues no se hable más!!!" Es perfecte !
Ja tenim 2 guitarres, ukelele, bongos, caixó, saxo...
Fem el segòn assaig sense el Robert (segurament estava rodant una nova peli) i la veritat és que el caixó ens agrada. Acceptem el Marc al grup i el contractem pel mateix sou que paga la Colla castellera. Es a dir, res!
Un dia d'assaig es presenta el Robert acompanyat d'una bella damisela anomenada Miriam.
-Que vol fer castells, ens diu.
I com té ànima de rockera com nosaltres als pocs minuts ja està al dia del Grup i s'ofereix de Mànager.
A més, sap tocar la flauta i cantar una mica !
Collons, si seguim així no cabrem a l'escenari!!!!
L'Amat, que de música entèn una estona, no para de reclamar un baix pel Grup. Com que ens hem gastat tot el pressupost en pagar-nos els sous i les birres, no podem contractar un baixista professional i el Xevi proposa probar al Pol B. que, o bé li agrada molt la música -el més probable- o bé s'avorreix moltíssim perquè ja toca amb Alaquieta.
No sé si mai farem un concert però segur que acabem a judici acusats de robar músics als nostres companys de la Colla !!!
Dia rera dia, els membres van proposant temes per probar a assaig -no els desvetllarem encara- i el Mikel suggereix un possible nom pel grup que el lligui al món casteller: "Intent Desmuntat".
Ni els temes ni el nom estàn decidits del tot, però bé, tirem endavant de moment.
Què com va anar la proba amb el Pol?
En pròximes publicacions....
Música, Castells i ID !!!!
(l'anterior lema no era políticament correcte).
I com a premi als nostres fanàtics seguidors, us deixem una segona pista del nostre repertori:
Efectivament, el panorama musical català s'ha vist gratament sorprès per la irrupció d'aquest grup jove que fa música fresca, tranquila i acústica.
Ara per ara, només els mateixos components en coneixen l'existència però tots estàn segurs que serà així a partir del moment que facin el primer concert.
Això només és el primer de molts blocs que han d'arribar.
Pel moment, dir-vos que estem assatjant per fer coses grans i deixar-vos aquí una pista de per on aniran els trets!!!
